Rock Otocec

Ja fa uns dies des de l'últim cop que vaig escriure en aquesta finestra oberta, ara mateix són les 9:11 del matí, el dia s'ha aixecat, cel clar i el sol està brillant amb força, l'infern gèlid al que ens estavem acostumant ens ha abandonat, espero que per sempre.

De fet tinc bones notícies, ja he organitzat per la setmana vinent unes activitats esportives per a nens i nenes de la Winter School of Creativity (és semblant a un casal d'hivern) i a més a més amb aquests nens i nenes farem de Castellers per un dia.
Tinc gimnàs nou! I gratuït! Puc anar-hi quan vulgui i és perfecte per fer treball de força, no té moltes màquines però té les necessaries! Les persones d'aquesta entitat són un sol, t'ajuden en tot i intenten que et sentis com a casa!

En el mateix poble tinc una pista d'atletisme per fer sèries... Encara no la he vist, però suposu que això serà en breu (de 400mts). És possible que a canvi de fer us de les instal·lacions pugui ajudar a l'entrenador d'atletisme amb els entrenaments! Osti quina canya! Però encara està per veure, no puc fer-me il·lusions encara...


Ahir divendres 17 de febrer, vam baixar al Patriot a veure un concert de música (que com és normal a Eslovènia, començen 1 o 2h tard de l'hora que diu al cartell), forma part del nostre projecte tirar fotos durant els actes organitzats per la entitats. Aquest acte era una previa al festival de rock més important de Slovenjia. Van tocar 4 grups i lluitaven per ser seleccionats, realment em vaig quedar al·lucinat amb l'últim grup de Heavy Metal, el cantant tenia una veu espectacular, em va posar la pell de gallina. Recordo l'última vegada que em va passar això en un concert i també va ser en un concert de Heavy Metal a Lleida, sense paraules!
Us deixo un enllaç del festival Rock Otocec
 
Aquesta setmana ha arribat el meu nou roommate, és de França, és un noi tot trempat, en Benjamin! A la pobre Sonia el dentista no l'ha deixat viure tranquil·la, però sembla que ja no el veurà més, la Sandra per fi ha pogut tornar a la seva estimada habitació, doncs hi teníem uns inquilinos from Malta i el Ljiupco torna a ser per casa. Podem dir que el EVS team està al complet i la vida torna a la seva normalitat si és que algun cop ha estat normal...

D'esquerra a dreta: Sandra, Ben, Sonia

Són les 10:30 del matí i excepte jo, encara no hi ha ningú despert a la casa, per l'amor de Déu!
Salut i tri!